2.3. Descomposició
En la resolució de problemes complexos, una habilitat fonamental és saber dividir aquest problema en problemes més senzills, la resolució dels quals condueix a la solució.
La descomposició és una habilitat aplicada en molts àmbits de la vida, com per exemple en l’organització d’un viatge familiar (definició del pressupost, compra dels bitllets d’avió, reserva de les habitacions d’hotel, programació de les jornades, etc.). Sovint a les classes de matemàtiques s’aplica de manera natural quan un problema requereix diverses operacions per trobar dades, les quals permeten fer altres operacions que donaran lloc a la resposta final.
La descomposició és una habilitat clau per fer front a la programació de qualsevol projecte. Un equip de programadors no pot abordar la programació d’un videojoc com una sola tasca, per exemple. Requereixen una planificació de treball que divideixi el videojoc en tasques més petites i assumibles, la consecució de les quals permet anar completant el projecte d’una manera raonable. En aquest mateix sentit, l’alumnat de primària necessita aplicar aquesta habilitat per descompondre les tasques complexes plantejades en una sèrie de passos i anar-se apropant a la solució final d’una manera més senzilla i encoratjadora.
En la figura 2 es presenta un joc elaborat amb Scratch. L’objectiu del joc consisteix a arribar als deu punts clicant el personatge que es va movent aleatòriament per la pantalla a una velocitat d’una posició per segon. Aquesta tasca la podem fragmentar en tres reptes més senzills:
- Elaborar un codi perquè el personatge es mogui aleatòriament per la pantalla cada segon.
- Crear un marcador perquè augmenti el seu valor quan es cliqui el personatge.
- Establir una condició perquè el programa estigui pendent de quan el marcador arribi a deu punts. En aquest moment, el personatge ha de dir «Has guanyat!».
D’aquesta manera, la realització del joc se simplifica resolent tres reptes que per separat són més assumibles.