2.6. Avaluació
El fet d’avaluar l’apliquem constantment en moltes activitats de la nostra vida. De la mateixa manera que és important una avaluació externa que validi la nostra feina, ho és també la capacitat com a persones de valorar nosaltres mateixes i objectivament allò que hem fet. No es tracta d’una avaluació quantitativa sinó qualitativa. És recordar l’objectiu amb el qual iniciàvem una tasca i valorar si el resultat és bo, si requereix millores o si no és correcte.
Per exemple, si hem pintat una habitació de casa nostra, valorem el resultat final. Estan totes les parets ben pintades? El color és uniforme? Les cantonades i racons han quedat bé? Aquesta anàlisi ens ha de permetre donar la feina per bona i, per tant, per acabada, o bé portar a terme accions complementàries per obtenir el resultat esperat.
En altres situacions, pot donar-se el cas que, si bé el resultat és correcte, no és la millor opció.
Posem per cas que una escola decideix obrir una nova porta d’accés més segura per al seu alumnat. El resultat final és molt bo en molts sentits: la porta és més gran, la vorera del davant és àmplia i separada dels vehicles per una barana, i per a les famílies és més fàcil localitzar els seus fills i filles. Però la nova porta respecte al carrer té un petit desnivell, que s’ha salvat amb una escala de dos graons. L’avaluació d’aquesta solució permet observar que l’alumnat amb cadira de rodes i els familiars amb cotxet de nadons tindran un impediment important per accedir a l’escola.
En programació, l’avaluació és una habilitat imprescindible per assolir els millors resultats i la màxima eficiència. Si concebem la programació com un diagrama de flux, l’avaluació seria sempre el pas previ a la finalització. Si l’avaluació és bona, hem acabat. Si l’avaluació no és prou bona, tornem a l’objectiu inicial i revisem la feina per millorar la solució.
En la figura 6 es mostra un repte d’Scratch en el qual es demana dibuixar una circumferència de color blau. Tal com es pot veure a l’àrea dreta, el resultat és correcte. Això no obstant, aplicant l’habilitat d’avaluació, en el codi s’identifica un error.
El dibuix de la circumferència es pot traçar amb un moviment repetitiu d’un píxel i un grau 360 vegades, que corresponen als 360 graus d’una volta sencera. En aquest cas, però, la repetició és de 720 vegades, la qual cosa implica que es tracen dues voltes dibuixant dues circumferències idèntiques l’una sobre l’altra. Si traslladem aquesta programació al món industrial, podria tractar-se d’un programa que cus una circumferència en una samarreta. Això vol dir que en la producció de cada samarreta s’estaria utilitzant el doble de fil per unitat, i això, multiplicat per milers de samarretes, seria una despesa considerable. Per aquest motiu, l’avaluació és una habilitat molt important en el pensament computacional. Cal saber valorar la feina feta i determinar objectivament si s’ha trobat la millor solució per a l’objectiu plantejat.