1.2. Justificació
Actualment, la majoria dels països de la Unió Europea inclouen el pensament computacional en els currículums d’educació primària i secundària obligatòria, tal com evidencia l’informe Reviewing Computational Thinking in Compulsory Education (Bocconi et al., 2022). En l’informe del Join Research Center elaborat per Bocconi et al. (2016) ja s’identificaven dues raons per les quals els governs tendien a incloure cada vegada més el pensament computacional en els currículums. En primer lloc, perquè els infants i joves puguin «pensar de manera diferent, expressar-se a través d’una varietat de mitjans, resoldre problemes del món real i analitzar temes quotidians des d’una perspectiva diferent». I, en segon lloc, «per impulsar el creixement econòmic, cobrir els llocs de treball TIC i preparar-se per a futurs llocs de treball».
La relació entre programació i pensament computacional és molt estreta. Això no obstant, la finalitat del pensament computacional no és aprendre a programar, sinó desenvolupar habilitats que permetin un pensament reflexiu i resolutiu de problemes, atenent necessitats socials de diferent tipus, amb l’ajuda de les eines informàtiques que tenim al nostre entorn quotidià (Ballarades; Avilés; Pérez, 2016). Per aquest motiu, la tendència dels currículums actuals és la de situar el pensament computacional en l’àmbit de la competència digital. Aquest fet es fa palès en els diferents marcs de referència de la competència digital que han publicat respectivament UNESCO (2018), JRC European Union (2017), ISTE (2021, 2017) i INTEF (2017), en els quals el pensament computacional pren protagonisme en algunes de les àrees que s’hi descriuen.
La literatura sobre el pensament computacional en edats escolars compta amb un considerable nombre de publicacions, però fins al moment no hi ha un ampli consens sobre els contextos i les didàctiques més apropiades per al seu ensenyament. Tanmateix, els autors i autores coincideixen en la seva importància en la formació d’infants i joves. Les diferents mirades convergeixen en la idea que en la societat digital el pensament computacional és de gran valor des del punt de vista educatiu, social, cultural i econòmic. Permet resoldre problemes científics i tecnològics, però també de molts altres àmbits. Fomenta la pràctica del treball col·laboratiu, la creativitat i el raonament lògic. I consolida la fluïdesa per comunicar idees de forma efectiva i creativa (Resnick i Rusk, p. 122), entre d’altres. Per això, autors com Bers et al. (2019, p. 131) defineixen el pensament computacional com una competència fonamental del segle xxi.