En el decurs d’aquest material s’ha fet palès que el pensament computacional és una competència essencial al segle xxi. Inclou un conjunt d’habilitats clau per a la resolució de problemes, per a l’ús eficient de llenguatges de programació i també per a molts altres àmbits de la vida. Per aquest motiu, és cabdal que tot docent integri la seva pràctica en les seves programacions didàctiques. En aquest sentit, Bocconi et al. (2016) suggereixen que el pensament computacional es pot integrar de diverses maneres en el currículum: com a tema transversal, com a assignatura separada, dins d’altres assignatures com les matemàtiques o la tecnologia, o, fins i tot, de forma separada de l’àmbit digital.
El que és important és definir com a centre educatiu una seqüenciació del treball del pensament computacional al llarg dels cursos, establint un coherència vertical i assegurant una bona competència de l’alumnat en acabar l’etapa d’educació primària. És per això que diversos autors subratllen la necessitat de formar els equips de mestres perquè adquireixin una bona experiència didàctica en aquesta matèria, no només per esdevenir bons guies en el corresponent aprenentatge dels alumnes, sinó també per integrar i treballar el pensament computacional en el dia a dia i des de diferents perspectives i situacions.